Farmamundi publica un estudi sobre la maternitat en diferents cultures

• L’entitat recomana que els centres sanitaris adaptin la seva atenció a factors diferenciadors de les dones migrades per oferir una assistència més equitativa, justa i positiva per a elles.
• Recentment l’entitat ha llançat un xatbot per respondre dubtes sobre el circuit d’accés a la salut per part de persones migrades. L’eina respon preguntes en castellà, francès, urdú, xinès i àrab, i es pot accedir des de qualsevol mòbil o ordinador.

Farmamundi acaba de publicar “Vivències, creences i pràctiques de les dones entorn de la medicina tradicional i contemporània en el context de l’embaràs, part i postpart”, un estudi que pretén apropar el procés de la maternitat de dones del Senegal, el Marroc, la Xina i el Pakistan al personal sanitari i de l’àmbit social a Catalunya.

Les dones migrades viuen en una situació d’aïllament provocat pel propi fet migratori, del qual es deriven sentiments de por, ansietat, estrès, falta de suports o solitud. A això s’afegeixen altres factors com la identitat cultural o les creences socioculturals i/o religioses que accentuen el sentiment de fragilitat i vulnerabilitat quan són ateses en un sistema occidental.

Per a Paula Señán Castellà, autora de l’estudi, a Europa s’aborda l’embaràs o el part des d’una perspectiva ‘biomèdica’ amb un control de l’embaràs molt medicalitzat. Això xoca amb altres maneres d’entendre la sexualitat i la reproducció d’altres cultures que no entenen la necessitat d’aquest control. Posa l’exemple la cultura xinesa, on “l’embaràs i el part estan escassament medicalitzats, en existir la creença que la medicació pot contenir un nivell de toxicitat nociu per al cos de la dona i al bebè, i que de vegades porta a evitar-los”. D’altra banda, al Marroc, “on l’ús de plantes medicinals és comú per al tractament de diferentes malalties i en diferents contextos, la creença en el potencial guaridor de les plantes és socialment compartida”.

L’estudi aprofundeix en les diferents pràctiques de medicina tradicional de cada cultura, així com els menjars en cada fase de l’embaràs, els rituals de les dones o les cures que rep el nounat.

És important que el personal que atén la salut sexual i reproductiva conegui el significat que cada cultura atorga a la gestació, i la maternitat entesa “com una construcció determinada culturalment i que la seva percepció varia segons el context i el lloc on es viu”, segons assenyala Señán Castellà. Per exemple, en moltes cultures “la infertilitat és viscuda molt negativament per les dones”. A Senegal, “no poder procrear implica no poder complir amb la funció principal atorgada socialment a les dones, ja que la maternitat és un eix central de definició de la identitat de les dones africanes”.

Les persones migrades troben dificultats per a accedir al circuit de salut

Juntament amb l’estudi, l’entitat ha realitzat una sèrie de vídeos on mediadores interculturals del Marroc, la Xina, el Senegal i el Pakistan expliquen a dones de les seves comunitats els seus drets en matèria de salut sexual i reproductiva. “Tens dret a anar acompanyada al metge o metgessa per estar tranquil·la, tens dret a demanar un servei de traducció si no parles l’idioma”- explica Laila, del Marroc. Per part seva, Chia Ning Chung, originària de Taiwan, explica que les dones poden demanar, entre d’altres, una dieta i menú que s’adaptin a les seves necessitats.

Aquests materials formen part d’una línia de treball que l’entitat porta desenvolupant per a què persones migrades puguin gaudir plenament del seu dret a l’atenció sanitària a Catalunya. Recentment Farmamundi va llançar un xatbot que respon els dubtes de les persones migrades sobre l’accés al circuit de salut català. Es tracta d’un programa informàtic amb el qual és possible mantenir una conversa, tant si volem demanar-li algun tipus d’informació o que dugui a terme una acció. El xatbot de Farmamundi està disponible tant per a la seva consulta per ordinador, per mòbil i en l’aplicació Telegram. Ara com ara respon dubtes en 5 idiomes (àrab, francès, xinès, urdú i castellà) per a arribar a les diferents comunitats.

A més, l’entitat ha realitzat webinars i formacions amb personal sanitari, els materials del qual es troben en obert en el portal Raisa (en àrab: “dona conductora i sobirana”). 

La seva producció ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Més informació:

Informe: http://www.dretalasalut.org/portfolio_page/vivencias-creencias-y-practicas-de-las-mujeres/

Chatbot ES: https://bit.ly/AccesoSaludMigradas

Chatbot CAT: https://bit.ly/AccesSalutMigrades

VIDEOS: https://www.youtube.com/watch?v=g_W2FfmPnLI&list=PLomfVm2ubw4fi5GYeg-8gyFJL2rzMc9S8