Blog

Aquest mes de març es compleix un any que l’OMS va declarar que el coronavirus Covid-19 passava de ser una epidèmia a una pandèmia. Des de llavors, l’emergència sanitària ha transformat profundament les nostres vides, passant a ser el primer tema en l’agenda política. Si bé als països occidentals disposem de basta informació sobre com evolucionen els casos o els avanços en les vacunes, sabem molt poc sobre com està afectant la COVID-19 als països del sud global.

En aquest webinar centrem la mirada en el cas de dos països de l’Àfrica subsahariana, on porten anys convivint amb altres emergències sanitàries a causa de virus com el VIH o l’Ebola i on la taxa d’incidència de malalties com la malària, el xarampió, la tuberculosi, o pneumònies és alta i causa de morts evitables.

Les dades oficials que ens arriben de la República Democràtica del Congo revelen una baixa incidència de contagis, que contrasta amb un país de gran riquesa en recursos naturals que viu en una situació humanitària molt complexa, on més de 15 milions de persones viuen en situació de necessitat de protecció humanitària a causa del conflicte entre grups armats i militars que lluiten per controlar el territori i els recursos naturals. L’RDC està en el lloc 175 de 189 del ïndide de Desenvolupament Humà. A aquest fet se suma que en els últimes setmanes s’ha registrat un nou brot d’ébola a la regió de Kivu Nord.

Des de l’inici de la pandèmia, a Moçambic s’han confirmat uns 58,000 casos i unes 600 morts -segons dades oficials-. En un país de gairebé 30 milions d’habitants, aquestes xifres podrien convidar a l’optimisme, de no ser perquè només representen la punta de l’iceberg. Estudis serològics conduïts en diferents ciutats del país han indicat que la prevalença real de la infecció per SARS-CoV-2 és molt major, podent aproximar-se a un 2-3%. En les últimes setmanes les infeccions s’han disparat, de manera similar al que està passant en la veïna Sud-àfrica. El sistema de salut de Moçambic, fràgil i poc preparat, està ja sofrint la pressió assistencial secundària a aquesta nova malaltia.

Com estan gestionant aquests països l’emergència sanitària? Quines lliçons hem d’aprendre? Què passarà amb els països del sud global una vegada els països rics estiguin vacunats de la Covid-19, tenint en compte que acaparen bona part de les dosis de vacunes?

Debat amb:

• Louise Lalu Dimandja. Especialista en medicina comunitària. Treballa en ICS (Institut Català de la Salut) com a pediatra. Màster en Salut Pública Internacional del Instituto de Salud Carlos III. Màster en Epidemiologia i Salut pública de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Màster en Capacitació Clínica hospitalària per la Universitat de Barcelona. Màster en Malalties Infeccioses i Tractament Antiinfecciós de la Universitat CEU València.
• Quique Bassat. Pediatre i epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Està especialitzat en medicina tropical, i ha treballat a Moçambic, sobretot en àrees rurals desenvolupant nous medicaments per a tractar la malària. Recentment ha participat en estudis i assajos de noves eina de prevenció i tractament del Covid, especialment investigant la malaltia en nens, i també ha assessorat el Govern espanyol sobre la qüestió i sobre la reobertura d’escoles.
• Germán Velásquez. Conseller especial per a polítiques i Salut del South Center. Exdirector del programa de medicaments de l’OMS. President de la Càtedra de Farmamundi/UCM sobre l’accés a medicaments.
• Carme Gual. Directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Modera el debat la periodista Núria Vilà Coma.

Aquest webinar forma part d’un projecte de Farmamundi finançat per l’ Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament que va sorgir per a donar resposta sanitària a les conseqüències del COVID-19 a la regió Kivu-Nord de la República Democràtica del Congo, on Farmamundi dóna suport a projectes locals per a reforçar el sistema de salut de la mà de l’entitat local FEPSI (Femmes Engagées pour la Promotion Integral de la Santé). Visita l’exposició ‘Una epidèmia més‘.